Quan una persona treballadora es troba en situació d’incapacitat temporal (IT), ja sigui per malaltia comuna, professional o per accident laboral o no laboral, pot passar que aquest període coincideixi totalment o parcialment amb les seves vacances anuals. En aquests casos, les vacances no es perden: la normativa reconeix el dret a gaudir-les en un altre moment.
L’article 38 de l’Estatut dels Treballadors estableix que les vacances anuals són obligatòries, retribuïdes i no substituïbles per compensació econòmica, i preveu expressament que:
Si el període de vacances coincideix amb una incapacitat temporal, la persona treballadora té dret a fixar-ne el gaudi en una data diferent, encara que hagi finalitzat l’any natural.
En els casos d’IT derivada de embaràs, part, lactància natural o situacions relacionades amb la maternitat o paternitat, aquest dret és ple i automàtic.
En la resta de supòsits (malaltia comuna o accident), les vacances es poden gaudir fins a un màxim de 18 mesos a partir del final de l’any en què s’hagin generat.
Aquest criteri està plenament avalat pel dret de la Unió Europea. El Tribunal de Justícia de la UE ha establert de manera reiterada que el dret a vacances anuals no pot quedar condicionat per una baixa mèdica, ja que compleix una funció pròpia de descans i protecció de la salut, diferent de la incapacitat temporal.
Aquesta doctrina ha estat assumida també per la jurisprudència del Tribunal Suprem, reforçant la protecció del dret de les persones treballadores.
Estar de baixa no consumeix vacances.
Les vacances coincidents amb la IT s’han de reprogramar.
L’empresa no pot negar-ne el gaudi posterior si se sol·licita dins dels terminis legals.
Només es perdrien si, un cop superat el termini màxim aplicable, no s’han sol·licitat.
Les vacances són un dret irrenunciable. Una baixa laboral no les elimina, sinó que en difereix el gaudi. Davant de qualsevol negativa o interpretació restrictiva per part de l’empresa, és recomanable adreçar-se a la representació sindical o a l’assessorament jurídic per defensar aquest dret.
Cal distingir clarament les vacances anuals d’altres drets com ara:
el permís de lliure disposició (LD)
el permís de formació
les hores o dies de permisos vinculats a l’any natural
A diferència de les vacances, aquests permisos sí que es perden d’un any per a l’altre si no s’han gaudit dins l’any de referència. La normativa i els convenis col·lectius estableixen que aquests permisos no són acumulables, ni es poden traslladar automàticament a l’any següent, encara que la persona treballadora hagi estat de baixa.
Per tant:
La baixa laboral no preserva el dret a LD o a permisos de formació no gaudits.
Si no s’utilitzen dins l’any corresponent, caduquen.